Decret
119/2000, de 20 de març, de la Generalitat de Catalunya, de traducció i
interpretació jurades
L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que el català és la llengua pròpia de Catalunya i li atorga el caràcter de llengua oficial de Catalunya. D’altra banda atribueix a la Generalitat la funció de garantir-ne l’ús normal i oficial i de crear les condicions que permetin d’arribar a la igualtat plena amb el castellà quant als drets i els deures dels ciutadans de Catalunya.
La
internacionalització cada dia més gran de les relacions econòmiques i de tota
altra mena comporta amb freqüència la necessitat de comptar amb traduccions
fidels del català a altres llengües i viceversa, especialment en textos i
actuacions dels àmbits jurídic, administratiu i econòmic.
L’habilitació
de professionals qualificats per a la traducció i la interpretació jurades del
català a d’altres llengües i viceversa equipara el català al castellà pel
que fa a drets i deures dels ciutadans. D’altra banda facilita l’ús del
català en la documentació jurídica, administrativa i econòmica en actes i
procediments que, en un moment o altre, han de tenir efectes o contenen
actuacions procedents de fora dels territoris en què el català és llengua
oficial.
A través del
Decret 87/1994, de 19 d’abril, de traducció i interpretació jurada d’altres
llengües al català, es van regular les proves necessàries per a l’habilitació
professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües
al català i la creació d’un registre de persones capacitades per exercir les
dites professions.
Diverses circumstàncies
aconsellen ara la modificació d’aquesta regulació. En primer lloc, la
necessitat de disposar d’un reconeixement oficial de les traduccions i
interpretacions jurades al català i viceversa. En segon lloc, amb la finalitat
de consolidar el nivell qualitatiu de les activitats d’aquests professionals,
és convenient elevar el nivell acadèmic per presentar-se a les proves i
obtenir el nomenament de traductor i intèrpret jurat. En tercer lloc, cal tenir
en compte el fet que les facultats de traducció i interpretació preveuen
itineraris específics de traducció juridicoadministrativa i econòmica i d’interpretació
que atorguen als titulats aquesta especialització.
Per això, atesos
els articles 15 i 37.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística,
vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller
de Cultura i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Article 1
Objecte
1.1 És objecte
d’aquest Decret la regulació de l’habilitació professional per a la
traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i
viceversa.
1.2 L’habilitació
professional a què fa referència l’apartat 1 s’obté mitjançant la
superació de les proves que regula aquest Decret. També obtenen l’habilitació
les persones que són nomenades traductors o intèrprets jurats d’acord amb el
que preveu l’article 7.2.
1.3 L’habilitació
per a les modalitats de traducció i d’interpretació és independent l’una
de l’altra.
Article 2
Caràcter oficial
de la traducció i de la interpretació
2.1 Les traduccions
i les interpretacions d’altres llengües al català i viceversa que facin les
persones titulars de l’habilitació professional que regula el present Decret
tenen caràcter oficial.
2.2 Els/les
professionals de la traducció i de la interpretació jurades han de certificar
amb la seva firma i el seu segell la fidelitat i exactitud de les seves
actuacions, per a la qual cosa han d’utilitzar una fórmula en què es faci
constar la llengua d’origen, el lloc i la data. La certificació i el segell
s’han d’ajustar literalment als models que consten a l’annex 1.
Article 3
Destinataris de les
proves
3.1 Les proves a què
fa referència l’article 1.2 s’adrecen a les persones que vulguin obtenir
l’habilitació de traducció o d’interpretació jurades.
3.2 Poden prendre part en les proves les
persones majors d’edat que posseeixin, com a mínim, un títol de diplomat,
enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. Si es tracta d’un títol
estranger, cal que estigui homologat.
Article 4
Convocatòria de les proves
4.1 Les proves són convocades anualment per
la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
4.2 Les convocatòries han d’indicar:
a) Les llengües objecte de l’examen.
b) El termini i el lloc de presentació de sol·licituds
i també la documentació que cal adjuntar-hi.
c) Les dates de les proves i el lloc on es
realitzaran.
d) L’import de la taxa.
e) El contingut de les proves.
f) El lloc on es publicaran les llistes de
persones admeses i excloses i els resultats de les proves.
g) La composició del tribunal.
Article 5
Composició del tribunal
5.1 El tribunal qualificador de les proves de
traducció i interpretació jurades el componen els membres següents: president/a,
vicepresident/a, vocals fins a un nombre màxim de 24 i un/a secretari/ària.
5.2 Les funcions del tribunal qualificador són
les següents:
a) Disseny, elaboració, administració,
correcció i valoració de les proves de llengua catalana i de dret i de cada
una de les proves de les llengües i modalitats convocades.
b) Aprovació de resultats.
c) Resolució de
sol·licituds de revisió.
Article 6
Règim de les proves
6.1 Les proves s’estructuren en proves
comunes i proves específiques. Són proves comunes la de llengua catalana i la
de dret. Són proves específiques la de traducció directa i inversa i la d’interpretació
consecutiva d’enllaç. El contingut de les proves es descriu a l’annex 2.
6.2 Les proves de llengua catalana i de dret
tenen caràcter eliminatori. La qualificació d’apte en aquestes proves
conserva els seus efectes per un període de tres anys a partir de la data de la
publicació de la convocatòria.
6.3 Resten exemptes de fer la prova de llengua
catalana les persones que posseeixin el certificat D de la Junta Permanent de
Català o equivalent, i de fer la prova de dret les persones que posseeixin el títol
de llicenciat en dret. Resten exemptes de fer les dues proves comunes les
persones que han obtingut l’habilitació professional per a la traducció o la
interpretació jurades mitjançant la superació de les proves convocades per la
Direcció General de Política Lingüística.
Article 7
Nomenament
7.1 El/la directora/a general de Política
Lingüística resol el nomenament com a traductor o intèrpret jurat de les
persones que superen les proves regulades en aquest Decret.
7.2 Poden sol·licitar el nomenament, sense
necessitat de superar les proves regulades en aquest Decret, les persones següents:
a) Les que posseeixin el títol universitari
de traductor i intèrpret i que acreditin per mitjà d’una certificació acadèmica
de la universitat que tenen una preparació específica en traducció
administrativa, jurídica i econòmica o interpretació oral en la llengua o
llengües per a les quals sol·liciten el nomenament.
b) Les que tinguin el nomenament d’intèrpret
jurat de català expedit pel Ministeri d’Afers Estrangers.
7.3 Es considera preparació específica, als
efectes del que estableix l’apartat 2.a), haver superat un mínim de 24 crèdits
en traducció jurídica i econòmica i de 16 crèdits en interpretació. Els 24
crèdits en traducció jurídica i econòmica han de complir els requisits següents:
a) Han de correspondre obligatòriament a
cadascuna de les llengües per a les quals se sol·licita l’habilitació i
sempre en combinació amb el català.
b) Com a mínim 12 dels 24 crèdits han de
correspondre a assignatures denominades específicament "Traducció jurídica
i/o econòmica" o a assignatures denominades "Traducció específica"
o "Traducció especialitzada" els programes de les quals corresponguin
a aquestes matèries.
c) La resta de crèdits, fins als 24, es poden
obtenir a través de la realització de pràctiques a empreses, avalades i
tutelades per la universitat corresponent, a través de projectes de final de
carrera o memòries de traducció, o a través d’assignatures, incloses les de
tercer cicle, sempre que estiguin relacionats directament amb la traducció de
textos juridicoadministratius o econòmics.
Article 8
Registre de traductors i intèrprets jurats
8.1 La Direcció General de Política Lingüística
del Departament de Cultura porta el Registre de traductors i intèrprets jurats,
en el qual s’inscriuen les persones nomenades traductor o intèrpret jurat al
català i del català a altres llengües.
8.2 Les dades que figuren al Registre són:
nom i cognoms, NIF, data de naixement, sexe, adreça, telèfon, fax, adreça
electrònica, núm. de registre, data d’alta al Registre, tipus d’alta (d’ofici
o per mitjà de sol·licitud), titulació, modalitat de l’habilitació (traducció/interpretació)
i llengua o llengües.
8.3 Les dades del Registre són públiques.
Article 9
Carnet acreditatiu
9.1 La Direcció General de Política Lingüística
expedeix un carnet acreditatiu a nom de cada persona que hagi obtingut l’habilitació
per a la traducció o la interpretació jurades, segons el model que consta a
l’annex 3.
9.2 El carnet acreditatiu s’ha d’elaborar
a través de procediments i amb materials que n’impedeixin la falsificació.
Disposició transitòria
Les persones inscrites al Registre de
traductors i intèrprets jurats d’acord amb el Decret 87/1994, de 19 d’abril,
de traducció i interpretació jurada al català, queden habilitades per fer
traduccions o interpretacions inverses i se’ls ha d’expedir el carnet
acreditatiu que preveu l’article 9 del present Decret.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Decret 87/1994, de 19 d’abril,
de traducció i interpretació jurada al català.
Barcelona, 20 de març de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de
Catalunya
Jordi Vilajoana i Rovira
Conseller
de Cultura