Decret 119/2000, de 20 de març, de la Generalitat de Catalunya, de traducció i interpretació jurades

 

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que el català és la llengua pròpia de Catalunya i li atorga el caràcter de llengua oficial de Catalunya. D’altra banda atribueix a la Generalitat la funció de garantir-ne l’ús normal i oficial i de crear les condicions que permetin d’arribar a la igualtat plena amb el castellà quant als drets i els deures dels ciutadans de Catalunya.

La internacionalització cada dia més gran de les relacions econòmiques i de tota altra mena comporta amb freqüència la necessitat de comptar amb traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa, especialment en textos i actuacions dels àmbits jurídic, administratiu i econòmic.

L’habilitació de professionals qualificats per a la traducció i la interpretació jurades del català a d’altres llengües i viceversa equipara el català al castellà pel que fa a drets i deures dels ciutadans. D’altra banda facilita l’ús del català en la documentació jurídica, administrativa i econòmica en actes i procediments que, en un moment o altre, han de tenir efectes o contenen actuacions procedents de fora dels territoris en què el català és llengua oficial.

A través del Decret 87/1994, de 19 d’abril, de traducció i interpretació jurada d’altres llengües al català, es van regular les proves necessàries per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i la creació d’un registre de persones capacitades per exercir les dites professions.

Diverses circumstàncies aconsellen ara la modificació d’aquesta regulació. En primer lloc, la necessitat de disposar d’un reconeixement oficial de les traduccions i interpretacions jurades al català i viceversa. En segon lloc, amb la finalitat de consolidar el nivell qualitatiu de les activitats d’aquests professionals, és convenient elevar el nivell acadèmic per presentar-se a les proves i obtenir el nomenament de traductor i intèrpret jurat. En tercer lloc, cal tenir en compte el fet que les facultats de traducció i interpretació preveuen itineraris específics de traducció juridicoadministrativa i econòmica i d’interpretació que atorguen als titulats aquesta especialització.

Per això, atesos els articles 15 i 37.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Objecte

1.1 És objecte d’aquest Decret la regulació de l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i viceversa.

1.2 L’habilitació professional a què fa referència l’apartat 1 s’obté mitjançant la superació de les proves que regula aquest Decret. També obtenen l’habilitació les persones que són nomenades traductors o intèrprets jurats d’acord amb el que preveu l’article 7.2.

1.3 L’habilitació per a les modalitats de traducció i d’interpretació és independent l’una de l’altra.

Article 2

Caràcter oficial de la traducció i de la interpretació

2.1 Les traduccions i les interpretacions d’altres llengües al català i viceversa que facin les persones titulars de l’habilitació professional que regula el present Decret tenen caràcter oficial.

2.2 Els/les professionals de la traducció i de la interpretació jurades han de certificar amb la seva firma i el seu segell la fidelitat i exactitud de les seves actuacions, per a la qual cosa han d’utilitzar una fórmula en què es faci constar la llengua d’origen, el lloc i la data. La certificació i el segell s’han d’ajustar literalment als models que consten a l’annex 1.

Article 3

Destinataris de les proves

3.1 Les proves a què fa referència l’article 1.2 s’adrecen a les persones que vulguin obtenir l’habilitació de traducció o d’interpretació jurades.

3.2 Poden prendre part en les proves les persones majors d’edat que posseeixin, com a mínim, un títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. Si es tracta d’un títol estranger, cal que estigui homologat.

Article 4

Convocatòria de les proves

4.1 Les proves són convocades anualment per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

4.2 Les convocatòries han d’indicar:

a) Les llengües objecte de l’examen.

b) El termini i el lloc de presentació de sol·licituds i també la documentació que cal adjuntar-hi.

c) Les dates de les proves i el lloc on es realitzaran.

d) L’import de la taxa.

e) El contingut de les proves.

f) El lloc on es publicaran les llistes de persones admeses i excloses i els resultats de les proves.

g) La composició del tribunal.

Article 5

Composició del tribunal

5.1 El tribunal qualificador de les proves de traducció i interpretació jurades el componen els membres següents: president/a, vicepresident/a, vocals fins a un nombre màxim de 24 i un/a secretari/ària.

5.2 Les funcions del tribunal qualificador són les següents:

a) Disseny, elaboració, administració, correcció i valoració de les proves de llengua catalana i de dret i de cada una de les proves de les llengües i modalitats convocades.

b) Aprovació de resultats.

c) Resolució de sol·licituds de revisió.

Article 6

Règim de les proves

6.1 Les proves s’estructuren en proves comunes i proves específiques. Són proves comunes la de llengua catalana i la de dret. Són proves específiques la de traducció directa i inversa i la d’interpretació consecutiva d’enllaç. El contingut de les proves es descriu a l’annex 2.

6.2 Les proves de llengua catalana i de dret tenen caràcter eliminatori. La qualificació d’apte en aquestes proves conserva els seus efectes per un període de tres anys a partir de la data de la publicació de la convocatòria.

6.3 Resten exemptes de fer la prova de llengua catalana les persones que posseeixin el certificat D de la Junta Permanent de Català o equivalent, i de fer la prova de dret les persones que posseeixin el títol de llicenciat en dret. Resten exemptes de fer les dues proves comunes les persones que han obtingut l’habilitació professional per a la traducció o la interpretació jurades mitjançant la superació de les proves convocades per la Direcció General de Política Lingüística.

Article 7

Nomenament

7.1 El/la directora/a general de Política Lingüística resol el nomenament com a traductor o intèrpret jurat de les persones que superen les proves regulades en aquest Decret.

7.2 Poden sol·licitar el nomenament, sense necessitat de superar les proves regulades en aquest Decret, les persones següents:

a) Les que posseeixin el títol universitari de traductor i intèrpret i que acreditin per mitjà d’una certificació acadèmica de la universitat que tenen una preparació específica en traducció administrativa, jurídica i econòmica o interpretació oral en la llengua o llengües per a les quals sol·liciten el nomenament.

b) Les que tinguin el nomenament d’intèrpret jurat de català expedit pel Ministeri d’Afers Estrangers.

7.3 Es considera preparació específica, als efectes del que estableix l’apartat 2.a), haver superat un mínim de 24 crèdits en traducció jurídica i econòmica i de 16 crèdits en interpretació. Els 24 crèdits en traducció jurídica i econòmica han de complir els requisits següents:

a) Han de correspondre obligatòriament a cadascuna de les llengües per a les quals se sol·licita l’habilitació i sempre en combinació amb el català.

b) Com a mínim 12 dels 24 crèdits han de correspondre a assignatures denominades específicament "Traducció jurídica i/o econòmica" o a assignatures denominades "Traducció específica" o "Traducció especialitzada" els programes de les quals corresponguin a aquestes matèries.

c) La resta de crèdits, fins als 24, es poden obtenir a través de la realització de pràctiques a empreses, avalades i tutelades per la universitat corresponent, a través de projectes de final de carrera o memòries de traducció, o a través d’assignatures, incloses les de tercer cicle, sempre que estiguin relacionats directament amb la traducció de textos juridicoadministratius o econòmics.

Article 8

Registre de traductors i intèrprets jurats

8.1 La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura porta el Registre de traductors i intèrprets jurats, en el qual s’inscriuen les persones nomenades traductor o intèrpret jurat al català i del català a altres llengües.

8.2 Les dades que figuren al Registre són: nom i cognoms, NIF, data de naixement, sexe, adreça, telèfon, fax, adreça electrònica, núm. de registre, data d’alta al Registre, tipus d’alta (d’ofici o per mitjà de sol·licitud), titulació, modalitat de l’habilitació (traducció/interpretació) i llengua o llengües.

8.3 Les dades del Registre són públiques.

Article 9

Carnet acreditatiu

9.1 La Direcció General de Política Lingüística expedeix un carnet acreditatiu a nom de cada persona que hagi obtingut l’habilitació per a la traducció o la interpretació jurades, segons el model que consta a l’annex 3.

9.2 El carnet acreditatiu s’ha d’elaborar a través de procediments i amb materials que n’impedeixin la falsificació.

Disposició transitòria

Les persones inscrites al Registre de traductors i intèrprets jurats d’acord amb el Decret 87/1994, de 19 d’abril, de traducció i interpretació jurada al català, queden habilitades per fer traduccions o interpretacions inverses i se’ls ha d’expedir el carnet acreditatiu que preveu l’article 9 del present Decret.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret 87/1994, de 19 d’abril, de traducció i interpretació jurada al català.

Barcelona, 20 de març de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Vilajoana i Rovira

Conseller de Cultura